Aquesta tarda, anant cap a l’estació, m’he aturat en uns quants semàfors i sempre, sempre, hi ha qui els travessa amb vermell. I em fa ràbia. Reconec que jo també ho faig a vegades, però intento contenir-me. “Els senyals deuen ser-hi per alguna raó”, penso.
Recordo un dia que la gent va començar a creuar el carrer amb el semàfor vermell. Al meu costat hi havia un home amb el seu fill, un nen d’uns cinc o sis anys. Recordo que el nen va preguntar al seu pare: “per què travessen?” I jo també m’ho pregunto, per què travessem si tenim un senyal que ens indica que no ho podem fer?
Avui m’he trobat un semàfor de la carretera de Barcelona que estava vermell. La gent estava aturada, esperant. Un noi alt, ben vestit, encorbatat, ha arribat i ha travessat. El semàfor indicava que no ho podia fer. Però ell ho ha fet. Un cotxe ha hagut de frenar. Per poc no el toca. Ell, tranquil, ha continuat. No semblava que tingués excessiva pressa. No anava corrent ni pendent del rellotge. Però no ha pogut esperar ni deu segons perquè el semàfor es posés verd. I així anem. Ràpids, saltant-nos normes de conducta bàsica, donant mal exemple. Jugant-nos-la per res, per continuar caminant tranquil·lament. I jo he tornat a sentir aquell nen preguntant al seu pare “per què travessen”... Travessem per no arribar?
Recordo un dia que la gent va començar a creuar el carrer amb el semàfor vermell. Al meu costat hi havia un home amb el seu fill, un nen d’uns cinc o sis anys. Recordo que el nen va preguntar al seu pare: “per què travessen?” I jo també m’ho pregunto, per què travessem si tenim un senyal que ens indica que no ho podem fer?
Avui m’he trobat un semàfor de la carretera de Barcelona que estava vermell. La gent estava aturada, esperant. Un noi alt, ben vestit, encorbatat, ha arribat i ha travessat. El semàfor indicava que no ho podia fer. Però ell ho ha fet. Un cotxe ha hagut de frenar. Per poc no el toca. Ell, tranquil, ha continuat. No semblava que tingués excessiva pressa. No anava corrent ni pendent del rellotge. Però no ha pogut esperar ni deu segons perquè el semàfor es posés verd. I així anem. Ràpids, saltant-nos normes de conducta bàsica, donant mal exemple. Jugant-nos-la per res, per continuar caminant tranquil·lament. I jo he tornat a sentir aquell nen preguntant al seu pare “per què travessen”... Travessem per no arribar?
1 comentari:
quin final maria, travessem per no arribar! Caram!!! Mira jo reconec que ho faig, però no sempre, i avui que he travessat amb verd, va i un iaio amb un 4x4 s'ha saltat el vermell, m'ha passat a un pam!!! sort que anava a 10/h....!!!!
Ens juguem molt la vida! I cada vegada més!
Muaaaaa
Recorda que dijous hi ha menjar e!! jejeje
Publica un comentari a l'entrada