dilluns, 28 de gener del 2008

Adéu a l’eyak

La setmana passada va morir, als 89 anys, Marie Smith Jones, l’última parlant nadiua de la llengua eyak, una llengua parlada per una tribu índia nord-americana del mateix nom localitzada a la zona d’Alaska, a prop de la desembocadura del riu Cooper. Amb aquesta mort ja es pot dir que aquesta llengua està totalment extingida.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2715173
Un llengua menys, una manera d’entendre el món perduda. El destí fatal de moltes llengües massa petites per a continuar tenint pes en un món que tendeix a imposar-ne d’altres de més abast.

dilluns, 21 de gener del 2008

Confusió

Aquest matí, canviant de canals de televisió, he topat amb un d’aquests programes matinals on es parla de tot i de res en els que es pretén donar un toc de nivell fent una mena de debat sobre política. En un d’aquests programes, d’una cadena d’àmbit espanyol, hi havia una membre del PP de Catalunya a la que se li ha preguntat sobre la proposta del líder del seu partit de combinar el català i el castellà com a llengües vehiculars en les diferents assignatures. Ella, evidentment, ha defensat la proposta i ha parlat de la necessitat d’incidir en l’ensenyament del castellà ja que, segons ha explicat, a algunes zones de Catalunya, on els nens són fills i néts de catalanoparlants i, a més, miren només programes en català hi ha un dèficit en el nivell de coneixement de la llengua castellana. Caldria mirar-s’ho també des de l’altre costat. La constatació crec que seria senzilla: hi ha més fills de castellanoparlants amb un nivell de català deficient que a la inversa. El castellà té molts canals des d’on es pot difondre, molts recolzaments, grans empreses i institucions al darrere. El català s’ha de moure en un àmbit més limitat. No és el català la llengua forta ni la llengua dominant. Cal deixar clars els missatges, sobretot quan es parla a nivell espanyol. No fa falta més confusió de la que ja hi ha.

diumenge, 20 de gener del 2008

Oblidats

El CAC, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ha elaborat un informe sobre el pluralisme territorial en els informatius. L’informe s’ha realitzat a partir dels informatius que es poden veure a tot el territori deixant de banda les desconnexions. La constatació és que hi ha un desequilibri informatiu. I s’ha vist -cosa que no sorprèn gaire- que Barcelona acapara bona part de la informació. Ja se sap que Barcelona és la capital però la cobertura que se li dóna sembla que està molt per sobre de la que li pertocaria si es té en compte el nombre d’habitants. La resta sols és acompanyament. Va com va. Girona queda en una posició molt per darrere respecte altres temes geogràfics, i és la última de les quatre capitals catalanes en cobertura informativa. Els pobles de menys de 50000 habitants també apareixen menys del que representen demogràficament.
Em sembla que aquests resultats no són cap sorpresa. Sovint ens queixem de la centralització estatal però no ens adonem, o sí, que a Catalunya passa el mateix. La capital és la capital i queda molt clar en els nostres mitjans de comunicació. No em sembla malament que s’informi de què passa a la ciutat més important del nostre territori però a vegades sorprenen certes notícies. Recordo un dia que per Catalunya Ràdio van explicar que a no sé quin carrer de Barcelona hi havia hagut una fuita d’aigua. I a mi em va sobtar perquè això al meu poble, com a tants d’altres, no era cap fet destacable. A vegades n’hi han hagut de constants durant força dies i ningú se n’ha fet ressò ni s'ha anat informant de com anava la reparació. Però nosaltres no som un carrer de Barcelona, per més que la fuita pogués afectar a tanta o més gent.

divendres, 11 de gener del 2008

No tothom hi està d’acord

Fa uns dies el PP va presentar un vídeo on es denunciava que no hi havia bilingüisme a les escoles catalanes. Alguns diputats d’aquest partit han reaccionat i han declarat que això és una exageració, que a Catalunya no hi ha problemes amb la llengua i que s’ha de vigilar amb fer demagògia amb temes com aquest que només aixequen malestar.
http://www.avui.cat/article/mon_politica/18376/diputats/pp/neguen/hi/hagi/cap/problema/linguistic/catalunya.html
Reaccions com aquestes fan pensar que encara hi ha polítics que tenen una mica de sentit comú. Això d’unes eleccions tan properes i de la necessitat de recuperar el poder, -que no sé que deu tenir però tothom el persegueix-, porta sovint a vendre molt fum només per cridar l’atenció, per embutxacar vots dient allò que es vol sentir, encara que sigui mentida. A Catalunya si una llengua està apartada no es precisament el castellà. Passar unes hores a l’escola utilitzant aquesta llengua no ha de se cap trauma, al cap i a la fi el castellà ja es pot utilitzar sense cap tipus de problema -el problema pot ser intentar utilitzar el català en segons quines situacions- un cop es traspassen les parets del centre docent i, a vegades, ni cal. El que es necessita, enlloc de vídeos partidistes, és més pedagogia per explicar que conèixer més llengües, més realitats diferents de la pròpia, o d’aquella que es vol que sigui la pròpia, és positiu. Les llengües, totes les llengües, són riquesa.

diumenge, 6 de gener del 2008

El nostre món

“El 20 per cent de la població més rica del món té un 85 per cent de la riquesa total, mentre que el 20 per cent més pobre només té un 1,4 per cent: la fortuna de 358 multimilionaris és superior a la suma dels ingressos de 2300 milions de les persones més pobres, és a dir, de gairebé la meitat de l’espècie humana”.


Aquest és el nostre món, que pot ser moltes coses però em sembla que just no és una d’elles… Segur que aquest no és el “millor dels móns possibles”, podem aspirar a alguna altra cosa.

dissabte, 5 de gener del 2008

Reis


I ha arribat la nit més màgica de l’any. M’agrada aquesta festa per un motiu molt concret: per la cara d’il·lusió dels infants. Perquè creuen en la màgia i penso en quan jo també hi creia. Aquells nervis, l’anar a dormir aviat, l’esperar sentir alguna cosa a mitjanit, i el despertar, l’alegria del despertar i anar corrent a veure si hi havia hagut sort. Adoro la innocència d’aquests dies, del portar-se bé perquè els reis ho veuen tot, les cares embadalides mirant aquelles tres figures, aquells tres personatges màgics vinguts d’orient que poden complir els nostres desitjos. Que gaudeixin d’això perquè la desil·lusió d’aquí uns anys serà forta. Però és tan bonic mentre dura, i és tan bonic aquest complot del que tots formem part, en el que per unes hores anem tots a una. Si hi anéssim més sovint, potser sí que podríem fer coses màgiques...


Que tingueu tots una màgica nit de reis!

dimecres, 2 de gener del 2008

L’any de la patata


La patata és el quart aliment bàsic més important, per darrera del blat de moro, el blat i l’arròs, i ja és la principal font d’energia per a molts dels ciutadans més pobres d’aquest món. És un aliment barat de produir, ja que es pot cultivar en indrets amb poc espai i poca mà d’obra, i a més és ric en vitamina C i potassi, que ajuden a reduir els mals de la desnutrició. Per aquest motiu l’Organització per l’Agricultura i l’Alimentació de les Nacions Unides -la FAO- ha declarat el 2008 Any Internacional de la Patata. Segons la FAO aquesta s’ha de convertir en un dels pilars de la lluita contra la fam mundial i per això durant aquest 2008 es realitzaran diverses activitats perquè tothom s’adoni del paper d’aquest tubercle i s'investiguin les seves possibilitats.
Tots els esforços són bons per intentar combatre un mal tan important com és el problema de la fam. A veure si l’any de la patata aporta algun resultat positiu per combatre’l.
Si en voleu més informació podeu consultar la web de l’Any Internacional de la Patata: http://www.potato2008.org/