Més llibres d'estil

El País

El llibre d’estil del diari El País comença amb pròlegs de diferents edicions del llibre. L’edició consultada és la dinovena, que va ser publicada l’any 2004. Després d’aquests pròlegs hi ha una nota on s’explica que les normes que es troben en el llibre d’estil són d’obligat compliment per tots els càrrecs del diari, redactors i col·laboradors. Ningú queda exempt d’aquesta normativa. Pel que fa referència a les tribunes d’opinió, es fa mirar un apartat concret del llibre.

Un llibre d’estil, tal i com queda definit per El País és un codi intern de redacció, que serveix per donar personalitat al medi i facilitar la feina al lector.

El primer punt de què tracta el llibre són els principis del diari. El País es defineix com un diari independent, nacional, d’informació general, amb una clara vocació europeista, defensor de la democràcia plural segons els principis liberals i socials, i que es compromet a guardar l’ordre democràtic i legal establert a la Constitució. En aquest apartat també es recullen algunes singularitats de la publicació, com no parlar de boxa. El següent apartat parla dels diferents gèneres periodístics que es troben al diari: notícies, reportatges, cròniques, entrevistes, articles d’opinió i anàlisi i documentació, i se n’expliquen les característiques generals. El tercer punt parla dels elements de titulació -s’explica com han de ser els titulars,...-, el quart parla de la tipografia -cursiva, negreta,...-, el cinquè de fotos i gràfics i el sisè de l’ús de la firma -dels corresponsals, enviats especials,...-. Seguidament hi ha un apartat dedicat als tractaments i protocol, i es continua amb apartats dedicats als noms, les abreviacions, els nombres, els signes ortogràfics, les normes gramaticals i els errors més freqüents. L’últim apartat és un diccionari on s’hi poden trobar sigles, expressions estrangeres,.... Al final del llibre també hi ha quatre apèndixs: pesos i mesures, estatut de la redacció, estatut del defensor del lector i signes de correcció.

El Periódico

El llibre d’estil de El Periódico està estructurat en forma de diccionari. Així a la lletra A hi podem trobar des d’explicacions de la a com a preposició a les abreviatures, l’accentuació, els adverbis, els acrònims o paraules com Airbus. Al final del llibre hi ha un apèndix de topònims i de gentilicis.

Aquest llibre d’estil, editat l’any 2003, és defineix, de manera molt semblant a com ho fa el diari anterior, com un codi intern que pretén unificar les normes professionals i lingüístiques, fixar mètodes de treball i de procediments ètics per donar al mitjà de comunicació una personalitat pròpia i, en el cas dels diaris, facilitar la comprensió dels lectors i la seva identificació amb el producte que adquireixin. Aquest llibre també explica que el seu plantejament és el de ser respectuós amb la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, però diu no defugir la seva responsabilitat, com a mitjà de comunicació, de reflectir els usos lingüístics habituals de la comunitat a què s’adreça.

Dos llibres, dos estils...

Aquests dos llibres d’estil es presenten com dues eines d’ús intern, per marcar la línia de redacció del diari i tracten, com pràcticament tots els manuals d’estil consultats, els mateixos temes. Es presenten, però, en dos formats molt diferents: un per blocs temàtics i l’altre en forma de diccionari. Personalment m’ha semblat que la primera opció -de fet la opció que han utilitzat la majoria de llibres d’estil consultats- resulta més còmoda i fàcil d’utilitzar.