Presentació...

Ja he vist que alguns heu anat penjant els vostres vídeos de la pràctica de llengua al bloc. Jo, com que he fet un presentació power point, no he pogut. La veritat és que m’hi he barallat força amb aquesta pràctica. Primer per aconseguir que la veu i la música se’m sentissin, em faltava una mica de pràctica amb l’audacity, però finalment això ho vaig poder solucionar. I l’altre problema va ser afegir la música a la presentació, però per aquest món d’Internet també es poden resoldre dubtes i, no recordo ven bé a on, vaig trobar explicada la manera de fer-ho. Així que finalment música i imatges s’han pogut unir.
Bé, jo aquí us deixo el poema que he triat: Prec eixut de Nadal, de Narcís Comadira. A veure si us agrada. El que he intentat amb la presentació és una mena de reflexió sobre aquest nostre món del que es parla als versos i lligar-ho una mica amb el Nadal. Una època que potser podria ser alguna cosa més a part d’un moment àlgid per al consumisme.

Prec eixut de Nadal de Narcís Comadira

Neix, Nen un altre cop,
aquest any que les baies
dels gallerans i el grèvol
són els grumolls de sang
que duem a les mans,
senyal de sofriment
i del dolor aferrat
i l’angoixa congènita.

Neix, Nen, un altre cop,
entre la mula, estèril,
i el bou, capat. Escalfa’t
els peuets innocents
amb el seu baf humit,
mou-te al llitet d’agulles
del fenc gebrat, cruixent,
dels nostres cors rebecs.

Neix, Nen, un altre cop,
oblida la misèria
de la nostra abundància
i aquest pessebre brut
que guarnim amb deixalles,
molsa de plàstics, rius
d’àcids letals, turons
devastats ja per sempre.

Neix, Nen, un altre cop,
i venç aquest soroll
enferritjat del món;
el grinyol i l’ahuc,
el plany, el crit, el clam,
el xiscle i el rogall,
venç-los amb el silenci
de la teva paraula.

Neix, Nen, un altre cop.
Fes-ho a cegues. No dubtis,
aquest any desolat.
I mira’ns i sorprèn-nos
ni que sigui amb l’esbós
d’un somriure precari.