Reis

I ha arribat la nit més màgica de l’any. M’agrada aquesta festa per un motiu molt concret: per la cara d’il·lusió dels infants. Perquè creuen en la màgia i penso en quan jo també hi creia. Aquells nervis, l’anar a dormir aviat, l’esperar sentir alguna cosa a mitjanit, i el despertar, l’alegria del despertar i anar corrent a veure si hi havia hagut sort. Adoro la innocència d’aquests dies, del portar-se bé perquè els reis ho veuen tot, les cares embadalides mirant aquelles tres figures, aquells tres personatges màgics vinguts d’orient que poden complir els nostres desitjos. Que gaudeixin d’això perquè la desil·lusió d’aquí uns anys serà forta. Però és tan bonic mentre dura, i és tan bonic aquest complot del que tots formem part, en el que per unes hores anem tots a una. Si hi anéssim més sovint, potser sí que podríem fer coses màgiques...

Que tingueu tots una màgica nit de reis!