Confusió

Aquest matí, canviant de canals de televisió, he topat amb un d’aquests programes matinals on es parla de tot i de res en els que es pretén donar un toc de nivell fent una mena de debat sobre política. En un d’aquests programes, d’una cadena d’àmbit espanyol, hi havia una membre del PP de Catalunya a la que se li ha preguntat sobre la proposta del líder del seu partit de combinar el català i el castellà com a llengües vehiculars en les diferents assignatures. Ella, evidentment, ha defensat la proposta i ha parlat de la necessitat d’incidir en l’ensenyament del castellà ja que, segons ha explicat, a algunes zones de Catalunya, on els nens són fills i néts de catalanoparlants i, a més, miren només programes en català hi ha un dèficit en el nivell de coneixement de la llengua castellana. Caldria mirar-s’ho també des de l’altre costat. La constatació crec que seria senzilla: hi ha més fills de castellanoparlants amb un nivell de català deficient que a la inversa. El castellà té molts canals des d’on es pot difondre, molts recolzaments, grans empreses i institucions al darrere. El català s’ha de moure en un àmbit més limitat. No és el català la llengua forta ni la llengua dominant. Cal deixar clars els missatges, sobretot quan es parla a nivell espanyol. No fa falta més confusió de la que ja hi ha.