Sembla que l’educació al nostre país és un fracàs, amb uns índexs que ens situen a la cua d’Espanya i d’Europa. Això és el que diu l’informe “L’estat de l’educació a Catalunya” de la Fundació Bofill. Poca inversió, molts repetidors i pocs graduats en ESO, abandonament prematur dels estudis, nivells baixos, comparativament parlant, respecte Espanya i Europa… Un desastre vaja -de fet, com tantes altres coses-.
I, segons he llegit a La Vanguardia d’avui el panorama encara pot ser més desolador. Sembla que han d’arribar informes més recents amb uns resultats probablement pitjors. Segons els “experts” consultats per aquest diari s’ha de tractar l’educació com a “autèntica prioritat”. Segons aquests, cal més inversió, més consens polític, professors i famílies implicades... En fi, molta paraula.
A unes pàgines anteriors he llegit, en el mateix diari, un requadre titulat “CiU quiere portátiles para todos”. Una proposta d’aquest partit és que tots els professors i alumnes de primària i secundària disposin d’un ordinador portàtil. Resulta que a Educació, segons s’extreu dels informes, hi falten diners i els que hi ha els hauríem d’invertir en portàtils... Potser és que m’he perdut en aquest camí de progrés tecnològic però em costa creure que els ordinadors puguin ajudar gaire a millorar els nivells educatius d’aquest país.
Segurament cal més professorat amb més vocació. Segurament calen famílies més predisposades a col·laborar estretament en l’educació dels seus fills. Segurament també necessitem polítics que coneguin el món de l’ensenyament real, el públic, en definitiva, el de tots. Segurament la culpa és de la societat. Però sembla que fa molt temps que les coses no pinten massa bé. Han passat partits polítics de tots els colors i la cosa no funciona. Cal una reacció però no hi fem res. Nous plans, lleis,... que acaben no portant enlloc. L’educació com a prioritat sí, però aquí ens quedem, no anem més enllà. I el problema no es solucionarà sol.
I, segons he llegit a La Vanguardia d’avui el panorama encara pot ser més desolador. Sembla que han d’arribar informes més recents amb uns resultats probablement pitjors. Segons els “experts” consultats per aquest diari s’ha de tractar l’educació com a “autèntica prioritat”. Segons aquests, cal més inversió, més consens polític, professors i famílies implicades... En fi, molta paraula.
A unes pàgines anteriors he llegit, en el mateix diari, un requadre titulat “CiU quiere portátiles para todos”. Una proposta d’aquest partit és que tots els professors i alumnes de primària i secundària disposin d’un ordinador portàtil. Resulta que a Educació, segons s’extreu dels informes, hi falten diners i els que hi ha els hauríem d’invertir en portàtils... Potser és que m’he perdut en aquest camí de progrés tecnològic però em costa creure que els ordinadors puguin ajudar gaire a millorar els nivells educatius d’aquest país.
Segurament cal més professorat amb més vocació. Segurament calen famílies més predisposades a col·laborar estretament en l’educació dels seus fills. Segurament també necessitem polítics que coneguin el món de l’ensenyament real, el públic, en definitiva, el de tots. Segurament la culpa és de la societat. Però sembla que fa molt temps que les coses no pinten massa bé. Han passat partits polítics de tots els colors i la cosa no funciona. Cal una reacció però no hi fem res. Nous plans, lleis,... que acaben no portant enlloc. L’educació com a prioritat sí, però aquí ens quedem, no anem més enllà. I el problema no es solucionarà sol.
5 comentaris:
Hola wapa!
Parlar de l'educació és complicat. En el fracàs que sembla que està patint el nostres sistema d'ensenyament i influeixen tants factors que pensar en una solució definitiva és força complicat. Però diuen que de mica en mica s'omple la pica. Així doncs, comencem per petites coses i anem avançant per a aconseguir una educació millor.
Estic d'acord amb tu en que cal més professorat i amb més vocació. Qui sap si, en un futur, alguns de nosaltres podrem posar-hi el nostre granet de sorra, en tot això!
Petonets!
Perdó per la falta a la quarta línia: "i" ha de portar "h" davant.
Mua
L'educació va de baixa. Què hem de fer? Jo crec que s'ha de revisar tot. Des dels alumnes fins als professors. S'ha d'acabar això que l'escola és la que educa. Això ho han de fer els pares. L'escola ho complementa, i és necessari. Si continuem així, ningú anirà a l'escola! Serà catàstrofe. No ara en serio, no és normal això que sigui tant deficient el nivell escolar no? El que passa és que no hi entenc, i no sé pas cm s'hauria de solucionar. Però per això hi han experts!
Mua!!!!!!!!!!!!!!!!
Suposo que el tema de l'educació està força relacionat amb altres temes.
Per exemple, com bé s'ha dit, els pares hi han de posar el temps necessari pq son fill/a s'envolti d'un ambient de cultura, l'han d'incentivar des de petit, etc. El problema és que de vegades els pares no tenen altra opció que treballar fins tard, i si aleshores amb prou feines arriben a casa per dir bona nit al seu fill, doncs difícilment el podran incentivar gaire... Així doncs, aquí hi ha un problema de base d'estructura del sistema; i si no s'arregla d'arrel, doncs continuarà a més.
Igualment pels mitjans de comunicació; en tant que ens envolten durant tot el dia, haurien de ser conscients de que són un mitjà que influencia molta gent i actuar en conseqüència; de moment no fan gaire res per millorar la situació...
Per cert, que els dies 10, 11, 12 i 13 de desembre, Assofia durà a terme unes conferències sobre educació a la UDG. Pels qui els hi interessi, ja rebreu més informació per cartells i e-mails.
Fins ara!
Publica un comentari a l'entrada