Un altre llibre d'estil d'un diari

Al pròleg -de Jordi Molet- del llibre d’estil del diari El 9 nou, fet per Eusebi Coromines, es presenta aquesta obra com una proposta oberta a la resta de mitjans escrits en català. Va ser publicat el 1991 i l’edició consultada és la quarta, que va sortir l’any 1995.

El llibre comença amb una introducció on es presenten els objectius del llibre: recollir i concretar les pautes d’ús de la llengua per a l’estàndard escrit; ordenar i unificar coherentment els sistemes i formes expressives que determinen un estil periodístic.

Primer es parla de gèneres periodístics, especificant-ne els tipus, com n’ha de ser el redactat, l’estructura,... Després es presenta el model de llengua: el punt de referència en l’ús de la llengua, al diari, són les normes lingüístiques de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Es recomana l’ús de mots freqüents i comuns, així com el mot curt, l’expressió concisa i les frases breus i simples. El tercer apartat parla dels signes de puntuació, el quart de la cursiva, les cometes i les citacions -com es posen els títols, els neologismes...- i el cinquè de l’apòstrof. Seguidament es parla de majúscules i minúscules -com s’escriuen els noms de poblacions, vies urbanes, gentilicis, noms de monuments...-. El setè punt parla dels números -del zero al nou s’escriuran amb lletres, els decimals amb xifres, l’any amb xifres, en les dates el mes es posarà en lletres...-, el vuitè tracta qüestions de normativa, com els pronoms febles o els complements, i el novè de sigles, símbols i abreviatures. Finalment hi ha un apartat de vocabulari, que es troba ordenat alfabèticament, on hi ha formes incorrectes o noms de lloc, entre d’altres coses.

Sembla un manual molt complert i útil a l’hora d’escriure de manera entenedora per al lector. Tot i que com diu una cita de Pla, que es troba a l’inici del llibre,: “És sempre més assequible i fàcil escriure coses confuses i enrevessades que escriure una llengua intel·ligible i normal”. L’objectiu del llibre, dels llibres d’estil en general, és orientar cap a aquesta llengua normal i no confusa, i segurament poden ajudar-hi.

El llibre d'estil d'una televisió

El llibre d’estil de TV3 és, segons es diu a la presentació, un llibre de caràcter pràctic, on les recomanacions i exemples són el fruit de l’experiència de deu anys de funcionament de TV3 -el llibre fou editat el 1995 per Edicions 62-. Aquest manual porta per títol El català a TV3 -queda molt clar un dels trets distintius de la cadena, la llengua-.

Aquest llibre es divideix en quatre parts.

La primera parla dels sons, un aspecte que per motius obvis no apareixia al llibre d’estil de l’Avui, per exemple. Una de les recomanacions que hi apareixen és mantenir la pronuncia oberta o tancada de la vocala tònica seguint la normativa de la població autòctona. És una forma de mostrar proximitat. Així, Berga es pronunciarà amb la e tancada.

El següent apartat fa referència a la morfologia i la sintaxi. Es recomana, com també es fa al llibre d’estil del diari, utilitzar la versió catalana de partits, obres literàries, musicals, pel·lícules,... entre d’altres coses.

El tercer punt es centra en el lèxic. Exposa un seguit de paraules no admissibles o d’ús restringit, així com falsos sinònims o expressions arcaiques o marcadament literàries -moltes de les quals són les que ja sortien al llibre d’estil de l’Avui-.

L’últim apartat porta per títol: rètols, subtítols, teletext. Aquí es fa referència a l’ortografia -aspectes com l’ús dels signes de puntuació, de les majúscules i minúscules,...- i a les abreviatures i símbols.

El llibre d'estil d'un diari

Un llibre d’estil no es pot donar mai per acabat, és sempre revisable, millorable i ampliable. La pràctica diària serà el que permetrà saber què hi falta i què hi sobre. Aquestes són algunes de les afirmacions que es troben a la presentació -feta pel cap d’edició R. Fité- del llibre d’estil del diari Avui, que va ser editat per Empúries el 1997.

Aquests llibre s’estructura en tres parts més uns annexos:

La primera part porta per títol “model de llengua”. S’explica que la llengua adequada pel diari és aquella amb la que el lector s’hi pugui identificar plenament. També es fan referències a criteris lingüístics, com utilitzar frases curtes -recomanen no més de vint paraules- o no recórrer a arcaismes com podrien ser àdhuc, llur, hom o ambdós. En aquest apartat també es diu que és millor utilitzar dues frases que una -millor un punt i seguit que una subordinada de relatiu, s’especifica- o que no s’han de buscar sinònims per als conceptes bàsics del text.

El segon apartat és “normes de redacció”. Aquí consta com s’han d’escriure determinades paraules o expressions. Per exemple, s’escriuran amb lletres els nombres que corresponen a una sola paraula -com és el cas de vint o cent- o s’utilitzaran les formes catalanes de topònims, sigles,... si aquestes existeixen. Es parlarà d’Osca en lloc de Huesca i de PNB enlloc de PNV.

El tercer punt porta per títol “vocabulari de dubtes”, i és l’apartat més extens del llibre. Aquí s’hi troba una llista de paraules que poden comportar problemes a l’hora de ser escrites, com poden ser ciutats, verbs incorrectes o sigles.

Finalment hi ha els annexos. El primer fa referència a les transcripcions. El segon recull termes i expressions inacceptables mentre que el tercer inclou un llistat de termes i expressions acceptables -termes que no eren acceptats per la gramàtica i el diccionari normatiu, tot i que moltes de les quals ja ho han estat amb les noves edicions-.

Contra la violència masclista

Avui ha tingut lloc el dia mundial contra la violència masclista, un gran mal del nostre món. Sembla mentida que hi hagi qui tracti les dones de manera tan denigrant, amb maltractaments físics i/o psíquics que en certs casos acaben amb un tràgic final, la mort. Segons un manifest d’Amnistia Internacional almenys una de cada tres dones a tot al món pateix violència greu algun cop a la seva vida. Una dada realment impactant.
Cal una mentalitat igualitària, on homes i dones siguin iguals en deures i obligacions, però també en drets i oportunitats. Perquè la violència no porta enlloc. Perquè els problemes s’arreglen parlant-ne. Perquè les dones no són propietat de ningú.

Us deixo el fragment d’una cançó que com a dona m’agrada. La cançó és Ella de Bebe:

...Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
Hoy vas a comprender que el miedo se puede romper con un sólo portazo
Hoy vas a hacer reír porque tus ojos se han cansado de ser llanto,
de ser llanto
Hoy vas a conseguir reírte hasta de ti y ver que lo has logrado

Hoy vas a ser la mujer que te de la gana de ser
Hoy te vas a querer como nadie te ha sabido querer
Hoy vas a mirar pa´lante que pa´atrás ya te dolió bastante
Una mujer valiente, una mujer sonriente mira como pasa...

Fracàs en educació

Sembla que l’educació al nostre país és un fracàs, amb uns índexs que ens situen a la cua d’Espanya i d’Europa. Això és el que diu l’informe “L’estat de l’educació a Catalunya” de la Fundació Bofill. Poca inversió, molts repetidors i pocs graduats en ESO, abandonament prematur dels estudis, nivells baixos, comparativament parlant, respecte Espanya i Europa… Un desastre vaja -de fet, com tantes altres coses-.
I, segons he llegit a La Vanguardia d’avui el panorama encara pot ser més desolador. Sembla que han d’arribar informes més recents amb uns resultats probablement pitjors. Segons els “experts” consultats per aquest diari s’ha de tractar l’educació com a “autèntica prioritat”. Segons aquests, cal més inversió, més consens polític, professors i famílies implicades... En fi, molta paraula.
A unes pàgines anteriors he llegit, en el mateix diari, un requadre titulat “CiU quiere portátiles para todos”. Una proposta d’aquest partit és que tots els professors i alumnes de primària i secundària disposin d’un ordinador portàtil. Resulta que a Educació, segons s’extreu dels informes, hi falten diners i els que hi ha els hauríem d’invertir en portàtils... Potser és que m’he perdut en aquest camí de progrés tecnològic però em costa creure que els ordinadors puguin ajudar gaire a millorar els nivells educatius d’aquest país.
Segurament cal més professorat amb més vocació. Segurament calen famílies més predisposades a col·laborar estretament en l’educació dels seus fills. Segurament també necessitem polítics que coneguin el món de l’ensenyament real, el públic, en definitiva, el de tots. Segurament la culpa és de la societat. Però sembla que fa molt temps que les coses no pinten massa bé. Han passat partits polítics de tots els colors i la cosa no funciona. Cal una reacció però no hi fem res. Nous plans, lleis,... que acaben no portant enlloc. L’educació com a prioritat sí, però aquí ens quedem, no anem més enllà. I el problema no es solucionarà sol.

Aprendre

Voldria aprendre és una cançó del nou disc d’en Gerard Quintana que porta per títol Treu Banya. De moment és la única que he sentit i m’ha agradat molt.
Dos petits fragments de la cançó:

Voldria aprendre a decidir
A no dir no mai més quan vull dir un sí

(…)

Voldria aprendre a rebutjar
Allò que tinc i no he necessitat

A mi també m’agradaria aprendre a dir sí quan vull dir sí i a dir no quan vull dir no. Sobretot això últim, que a vegades es fa difícil. I rebutjar el que no necessitem. Rebutjar-ho, també, abans de tenir-ho… Segurament és un bon missatge per aquestes festes que s’acosten, que sovint ens aboquen a un consumisme desenfrenat i inconscient, a un comprar per comprar que no serveix per res.

Hi ha tantes coses per aprendre...

Refranys

La paremiologia és la ciència que estudia els refranys. El lingüista V. Pàmies, que n’és un apassionat, ha creat diversos blocs per demostrar la riquesa del refranyer català (la notícia va ser publicada al diari Avui). Un d’aquests blocs és el primer refranyer català-castellà d’internet. La direcció del bloc, on es poden trobar refranys catalans amb la seva equivalència castellana, és: http://refranyer.blogspot.com/

Ah! Un refrany, dels molts que hi ha, que m’ha fet gràcia: “la llengua fa més mal que cap punyal”. Així que ja ho sabeu: mesureu l’ús de les vostres paraules que poden resultar una arma molt poderosa!

El català a fires

Avui s’acaben les fires de Girona i segons diuen -s’ha pogut llegir a alguns diaris- el català hi ha augmentat la seva presència. S’ha implantat un fil musical en català -tot i que no se sent a totes les zones- i s’ha aconseguit que algunes parades, pel que he vist sobretot les de castanyes, posin els seus rètols també en català.
Tot són passos; intents de normalització d’una llengua tan vàlida per a totes les activitats, incloses les festives, com qualsevol altra.