El llibre d'estil d'un diari

Un llibre d’estil no es pot donar mai per acabat, és sempre revisable, millorable i ampliable. La pràctica diària serà el que permetrà saber què hi falta i què hi sobre. Aquestes són algunes de les afirmacions que es troben a la presentació -feta pel cap d’edició R. Fité- del llibre d’estil del diari Avui, que va ser editat per Empúries el 1997.

Aquests llibre s’estructura en tres parts més uns annexos:

La primera part porta per títol “model de llengua”. S’explica que la llengua adequada pel diari és aquella amb la que el lector s’hi pugui identificar plenament. També es fan referències a criteris lingüístics, com utilitzar frases curtes -recomanen no més de vint paraules- o no recórrer a arcaismes com podrien ser àdhuc, llur, hom o ambdós. En aquest apartat també es diu que és millor utilitzar dues frases que una -millor un punt i seguit que una subordinada de relatiu, s’especifica- o que no s’han de buscar sinònims per als conceptes bàsics del text.

El segon apartat és “normes de redacció”. Aquí consta com s’han d’escriure determinades paraules o expressions. Per exemple, s’escriuran amb lletres els nombres que corresponen a una sola paraula -com és el cas de vint o cent- o s’utilitzaran les formes catalanes de topònims, sigles,... si aquestes existeixen. Es parlarà d’Osca en lloc de Huesca i de PNB enlloc de PNV.

El tercer punt porta per títol “vocabulari de dubtes”, i és l’apartat més extens del llibre. Aquí s’hi troba una llista de paraules que poden comportar problemes a l’hora de ser escrites, com poden ser ciutats, verbs incorrectes o sigles.

Finalment hi ha els annexos. El primer fa referència a les transcripcions. El segon recull termes i expressions inacceptables mentre que el tercer inclou un llistat de termes i expressions acceptables -termes que no eren acceptats per la gramàtica i el diccionari normatiu, tot i que moltes de les quals ja ho han estat amb les noves edicions-.