Començar el curs és començar la rutina. Llevar-te de pressa, agafar busos, caminar a pas decidit per no arribar tard a la primera classe, menjar alguna cosa amb pocs minuts,... i així anar fent, amunt i avall, fins que pots tornar a casa. I hi ha dies en què, per motius diversos, no pots tornar fins que ja fosqueja. I mentre fas al trajecte de retorn, com que estàs cansada i la falta de llum t'impedeix llegir apunts o llibres, o simplement ja no tens ganes ni d'escoltar música, decideixes mirar per la finestra. A veure què... I avui la visió ha estat meravellosa. Per una banda uns núvols imponents tacats de roig per la posta de sol, per l'altra una lluna plena majestuosa. I he així he estat uns minuts, potser un quart d'hora, mirant a través d'un vidre, buscant formes impossibles, gaudint de l'espectacle silenciós que el cel m'oferia.
A vegades va bé mirar el que tens al davant. Sempre pots descobrir, o redescobrir, coses interessants. O pots deixar volar la ment. Us ho recomano.