Segons els resultats d’un informe recent els joves dels territoris de parla catalana tenim un baix nivell de consum cultural i, a més, solem decantar-nos pel mercat castellà -que en molts casos és més ampli que el català-.
“D'un total d'11 milions de persones més grans de 14 anys, més de 2 milions no llegeixen mai diaris, més de 3 milions no llegeixen mai revistes, més de 5 milions no llegeixen mai llibres, més de 6 milions no utilitzen Internet, més de 7 milions no van al cinema, més de 8 milions no van mai a concerts en directe, més de 8 milions no assisteixen mai a espectacles i més de 8 milions de persones no van mai a exposicions.
T'ho miris com t'ho miris, tant els joves com els adults catalans tenen uns consums culturals molt baixos. Com a mitjana, llegeixen un llibre cada quatre mesos, van a una única exposició a l'any, i assisteixen a un espectacle (teatre, circ, dansa...) un cop cada dos anys.” http://paper.avui.cat/article/cultura/102811/poc/castella.html
Realment, si això és veritat, els nivells són extremadament baixos. Anar al teatre és car, es pot dir. I en alguns casos és cert. Però sempre hi ha festivals i mostres a baix preu o amb entrada reduïda. Els llibres els pots trobar a les biblioteques. Hi ha moltes sales d’exposicions amb entrada gratuïta. Em sembla que no tenim excusa. L’oferta cultural és massa àmplia i interessant com per deixar-nos-la perdre.
2 comentaris:
Bon dia Maria! Com estan anant les fires? A veure si no fas campana i vens a llengua e!! Avui en dia hi ha poc consum cultural, tot i que hi ha gent que creu que Escenas de Matrimonio i Gran Hermano corresponen a aquest tipus de consum. Jo no ho crec pas! Bé, sí que ens mostren un tipus de cultura escombraria, que la trobem a molts llocs del país, però no educa gens ni mica, com sí que ho fan documentals o programes com 30 minuts o la Nit al dia. Bé noia, fins d'aquí 3 horetes...!!
Siau
Hola reina! Aquestes xifres són del tot llastimoses. Però l'arrel del problema quina és? Per què els joves tenim tan baix consum cultural? Jo m'arriscaria a dir que tot plegat és degut al model de persona que se'ns intenta vendre: una persona que pensi poc, que vagi per la vida sense aprofundir en els temes que de debò importen i que no es preocupi de fer cultura. I per què? Potser perquè no descobrim el que es fa des de dalt de tot, des de les altes esferes del poder? Potser sí. Es clar que... és tan sols una hipòtesi personal.
Un petonet!
Publica un comentari a l'entrada