El passat dijous dia 27 de setembre, amb motiu de la celebració del Dia Europeu de les Llengües, el lingüista gal·lès David Crystal va ser a Barcelona, on va fer una conferència.
Algunes de les coses que va dir les vaig poder sentir a Catalunya Ràdio, on va ser entrevistat, i a www.racocatala.com/articles/15059.
Crystal va afirmar, després d’assegurar que el català encara es troba en una bona situació, que "no podem ser complaents ja que només cal una generació per perdre una llengua. El que garanteix l'èxit d'una llengua és l'entusiasme dels joves per aprendre i utilitzar aquesta llengua". Per tant, el futur de la llengua està a les nostres mans i a les d’aquells que pugen darrera nostre. Però resulta complicat ser optimistes si mirem al nostre entorn, on la presència d’una llengua majoritària i amb molta més presència a tots els camps -televisió, llibres, ràdio, diaris,...- fa que molts vegin el català com una llengua no necessària per viure aquí. Em pregunto si realment hi ha entusiasme per aprendre aquesta llengua, i si hi ha prou suport social i polític perquè sigui així.
El que cal és potenciar l’ús del català entre aquells que poden assegurar-ne la seva continuïtat en el futur i per fer això "cal una filosofia apropiada per entusiasmar els joves, això vol dir ser presents a Internet, sms, noves tecnologies, xats, blogs, etc", segons va dir el propi lingüista.
Cal que ho recordem: només cal una generació per perdre una llengua. Que aquesta no sigui la nostra i procurem que tampoc ho siguin les següents. Usar i transmetre la nostra llengua és la millor manera d’evitar-ho.
Algunes de les coses que va dir les vaig poder sentir a Catalunya Ràdio, on va ser entrevistat, i a www.racocatala.com/articles/15059.
Crystal va afirmar, després d’assegurar que el català encara es troba en una bona situació, que "no podem ser complaents ja que només cal una generació per perdre una llengua. El que garanteix l'èxit d'una llengua és l'entusiasme dels joves per aprendre i utilitzar aquesta llengua". Per tant, el futur de la llengua està a les nostres mans i a les d’aquells que pugen darrera nostre. Però resulta complicat ser optimistes si mirem al nostre entorn, on la presència d’una llengua majoritària i amb molta més presència a tots els camps -televisió, llibres, ràdio, diaris,...- fa que molts vegin el català com una llengua no necessària per viure aquí. Em pregunto si realment hi ha entusiasme per aprendre aquesta llengua, i si hi ha prou suport social i polític perquè sigui així.
El que cal és potenciar l’ús del català entre aquells que poden assegurar-ne la seva continuïtat en el futur i per fer això "cal una filosofia apropiada per entusiasmar els joves, això vol dir ser presents a Internet, sms, noves tecnologies, xats, blogs, etc", segons va dir el propi lingüista.
Cal que ho recordem: només cal una generació per perdre una llengua. Que aquesta no sigui la nostra i procurem que tampoc ho siguin les següents. Usar i transmetre la nostra llengua és la millor manera d’evitar-ho.
1 comentari:
Hola wapa! Sembla mentida que algunes llengües encara sobrevisquin avui, perquè les majoritàries tenen tant de pes... Aviam si entre tots aconseguim conservar-ne algunes que estan en perill! O almenys fer que les que ara no ho estan, com és el català, no acabin desapareixent, perquè seria molt trist.
Un petonet!
Publica un comentari a l'entrada