diumenge, 14 d’octubre del 2007

Frankfurt

Monzó va sorprendre amb el seu discurs inaugural de la fira de Frankfurt. Un discurs en forma de conte. Us en poso un fragment -encara que tot el discurs val molt la pena-:
"Una mica, se sent perplex. Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin; sempre i quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors de pas o els repartidors de butà).Per això té dubtes a propòsit de la invitació a Frankfurt. ¿De cop i volta el món s’ha tornat magnànim amb ells, quan n’hi ha tants que els volen perpètuament perifèrics?"
Llengües que reben el càstig de les estratègies geopolítiques... En sabem massa de tot això, malauradament.

4 comentaris:

Jess ha dit...

Hola Maria, doncs realment és cert, llengua i política van totalment lligades. És molt trist però és real...
Hi ha moments en que hauríem de ser tots sords muts, per escoltar als altres,i que els altres ens escoltessin a nosaltres, però en fi...

Bon cap de setmana!!

Núria ha dit...

Ja ho diuen Maria, les llengues grans es mengen les petites, i això passa amb el català. Hi ha llengues mes grans que predominen en el context geopolitic. Per això no ho hem de permetre, hem de fer que el català sigui gran i esdevenir llengua d'una nacio am estat, no ara que es sense estat! Amb lu macu k es el catala!!! No podem permetre que es quedi oblidat!!! Però primer de tot: respecte i tolerancia!

MUA i fins dema! Rodoli!

* poesia_ets_tu * ha dit...

Encara que no s'intentés que no succeís, penso que els interessos polítics sempre utilitzaran les llengües com a arguments. És trist, com diu la Jess, però és la crua realitat. Tan de bo que no fos així, cap llengua es mereix un tracte discriminatori per part d'una altra.

Un petonet i bon cap de setmana!

* poesia_ets_tu * ha dit...

Aix... Al meu comentari sobra el primer "no". Perdó!