Començar el curs és començar la rutina. Llevar-te de pressa, agafar busos, caminar a pas decidit per no arribar tard a la primera classe, menjar alguna cosa amb pocs minuts,... i així anar fent, amunt i avall, fins que pots tornar a casa. I hi ha dies en què, per motius diversos, no pots tornar fins que ja fosqueja. I mentre fas al trajecte de retorn, com que estàs cansada i la falta de llum t'impedeix llegir apunts o llibres, o simplement ja no tens ganes ni d'escoltar música, decideixes mirar per la finestra. A veure què... I avui la visió ha estat meravellosa. Per una banda uns núvols imponents tacats de roig per la posta de sol, per l'altra una lluna plena majestuosa. I he així he estat uns minuts, potser un quart d'hora, mirant a través d'un vidre, buscant formes impossibles, gaudint de l'espectacle silenciós que el cel m'oferia.
A vegades va bé mirar el que tens al davant. Sempre pots descobrir, o redescobrir, coses interessants. O pots deixar volar la ment. Us ho recomano.
6 comentaris:
Ostres, ja m'agradaria a mi tenir una bona vista, però trec el cap per la finestra i veig vies de tren, símbol d'industrialització...això em recorda a hª econòmica...
Bona nit!
Ostres, ja que parles de descobriments escolta Jesús Garriga (Si no el coneixes, és clar)És un cantautor canari que té unes cançons increibles que acompanyaran a la perfecció aquestes tornades monòtones en les que el cap comença a dir prou i els sentiments i emocions campen lliurement.
Wapa! A mi tmb em passava això que dius, quan anava i tornava amb bus... Acabava ben distreta tot mirant per la finestra! Per cert, ahir em van parar a la carretera molta estona, perquè estan fent obres, i com que no tenia res a fer, m'anava mirant els núvols... n'hi havia cada un...
Petons i bon cap de setmana!
Quina sort aquesta vista!! La veritat és que quan jo miro per la finestra només veig edificis i mirant enlaire, amb tanta llum, ben pocs estels...
A vere si un dia d'aquests almenys veig la lluna...
Felicitats pel missatge i fins la setmana q ve!
Amí em passa aixó al tren i hi ha dies que em quedo com mig dormida i ni miro ni penso fins que m'adono que ja estic a casa!!!
Doncs realment si que és tornar a la rutina, però encara que no ho sembli cada moment és diferent, mai tornarem a viure aquests instants.
Publica un comentari a l'entrada